Pastís de peix

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

4 / 5 persones – 1,15 h.

Aquest és un plat que vam conèixer a Lleó, al barrio húmedo. En un restaurant on ens van asseure al segon pis. Molt endreçat i on vam menjar la mar de bé (fèiem el camí de Sant Jaume i es porta bona gana). Aquest plat, popularitzat per Arzak, és molt fàcil de fer. Ell utilitza un altre peix, el cabratxo, que és molt saborós. A Catalunya també es pot trobar, però nosaltres hem posat lluç fresc i queda molt suau. Per altra banda el pastís de peix és un plat força tradicional.

El que necessitareu:

  • 400 g de peix (lluç fresc)
  • 3 tomàquets naturals
  • 200 cc de crema de llet
  • 4 ous
  • Per al brou:
  • 1 porro
  • 2 pastanagues
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • 1 fulla de llorer

Elaboració:

Sofregiu els tomàquets naturals (els podeu ratllar o bé escaldar i treure’n la pell i triturar-los amb la batedora o amb les tisores). A banda feu un brou amb un porro, dues pastanagues, una fulla de llorer i el lluç. Saleu al vostre gust i tireu un raig d’oli. Amb uns 20 minuts tindreu un brou de peix que haureu d’escórrer per a separar el lluç. Guardeu el brou de peix per un altre plat.

Trieu el peix de les espines i la pell i feu-lo a trossets perquè quan us mengeu  el pastís trobeu els trossets. En un bol bateu els ous i afegiu la crema de llet i la salsa de tomàquet. Remeneu o, si ho preferiu, passeu la batedora. Quan ho tingueu ben barrejat afegiu el peix. Poseu el contingut en un motlle que haureu folrat amb paper d’alumini o cobert amb una mica de mantega. Ho posareu al forn uns 40 minuts a 200°C. Quan s’hagi refredat ho desemmotlleu i ho poseu en una plata. Ho servireu amb unes torrades i maonesa.

Pot ser un entrant o un plat principal, a nosaltres ens agrada per a compartir ja que molta quantitat cansa. Per aquest plat poseu un vi blanc de Bàrbara Forés ben fresquet, us farà gaudir millor del plat.

pastís de peix(I)

Arròs cantonès

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAquest plat el vaig conèixer a la revista El Mueble, ja fa més de 25 anys. El vaig posar en pràctica perquè em va semblar prou senzill. Proveu-ho sempre queda bé i podeu jugar amb els elements bàsics. Poseu posar carn o peix a trossets o altres verdures. No pot faltar l’arròs, clar!

Avui l’he fet a dinar i ha tingut prou èxit, ja que és un plat que feia anys i panys que no feia….

3 racions – 30 minuts

El que necessitareu:

  • 200 g d’arròs
  • 150 g de cues de llagostí (Esclat Bonpreu ven unes terrines de 150 g)
  • 150 g de pèsols congelats
  • 1 ceba tendra
  • 2 ous
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Elaboració:

En una olla poseu aigua salada a bullir. Quan estigui bullint tireu l’arròs, escorreu-lo i passeu-lo per aigua. Reserveu. A banda en una paella gran sofregiu la ceba ratllada o tallada ben fineta. Doneu tombs i tireu els pèsols.  Al cap de 10 minuts, quan la ceba s’hagi fos, afegiu l’arròs i doneu uns tombs. En una paella feu una truita a la francesa. Talleu la truita a tires fines i afegiu a l’arròs. Quan estigui quasi  a punt tireu les cues de gambes.

De segon plat podeu posar unes rodanxes  lluç fresc arrebossat.  Tot plegat ho podeu regar amb vi LaFarineraVins de Rasquera, que comercialitza unes garrafetes de vi negre de 2 litres que estan la mar de bé, si tenim en compte la relació qualitat preu.

De postres escauria bé un geladet, si us queda encara un racó. Que vagi de gust!

Coleslaw

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquí us anoto un plat que a l’any 1979 em va impactar. Els motius van ser els següents: la rapidesa, la simplicitat i el resultat. Ara amb unes altres perspectives crec que és un plat molt sa, molt adequat per a l’estiu i també molt econòmic. He pagat 2,60 € i encara tinc mitja col. Està bé oi?

Ho vaig fer l’any passat, a l’estiu, i avui hem repetit. La col, ha de ser blanca i MOLT TENDRA. Ja sabeu, hi ha cols i cols. Si la col no és bona, us destrossarà el plat.

Després de la propaganda que us faig no dubtareu a provar-lo, oi? Segur que alguna vegada n’heu comprat d’envasada. A tots els establiments comercials en venen. Però si la feu a casa tindreu el goig d’haver-la preparat vosaltres.

A Gran Bretanya la salsa la compraven, s’anomena Salad cream (dressing) de la casa Heinz i és molt bona per a posar a les amanides principalment. La venen en alguns establiments, però costa de trobar. Amb la recepta, que és de la BBC, la salsa queda molt bé. No us faci por la mostassa, que amb les verdures no queda forta.

5/6 racions -20 minuts

El que necessitareu:

  • 1 iogurt natural
  • ½ cullerada de cafè de mostassa
  • 2 cullerades de maonesa
  • ½ col blanca
  • 2 pastanagues
  • 1 ceba tendra

Elaboració:

Barregeu el iogurt, la mostassa i la maonesa en un bol. Després utilitzeu un ratllador (pot ser manual o un robot) i ratlleu la col i les pastanagues. La col la podeu tallar a tires, sense desfer-la feina serà més ràpida. Ratlleu o talleu el més fina possible la ceba. Barregeu totes les verdures al bol i amaniu amb la salsa.

Ho podeu tenir a la nevera fins  a 3 dies.

Paellada (I)

paellada (1) cDSC_0012paell

Per a  primer plat d’estiu és una bona tria fer una paellada. Si ho preferiu en podeu fer més poca quantitat i teniu  un acompanyant per al segon plat, sigui el que sigui, que poseu a taula.  Bé, molts de vosaltres, sobretot si no sou de la Terra Alta, us preguntareu quin plat és aquest. Anem a pams. El carbassó, la patata i la ceba, fregides, conformen un plat 100 % terraltí. Un plat molt d’estiu perquè tradicionalment el carbassó ha estat un producte d’aquesta estació, però que ara en trobem pràcticament tot l’any. L’estacionalitat era el que, segons el meu parer, donava un valor afegit als plats de sempre.

Avui n’hem menjat i estava riquíssima. Així doncs, una petita i humil recomanació: si teniu carbassons a l’hort heu de provar aquest plat deliciós. Si no sou tan afortunats i compreu els carbassons el dia que tingeu previst fer aquest plat, arromangueu-vos, i poseu-lo en pràctica: us agradarà.

4 racions – 30 minuts

El que necessitareu:

  • 2 patates (maques)
  • 2 carbassons (mitjans)
  • 2 cebes (mitjanes)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Elaboració:

Peleu i talleu la ceba a galls fins. Poseu la paella al foc (ha de ser grandeta) i tireu un bon raig d’oli ( si pot ser de la Terra Alta). Quan l’oli estigui calent sofregiu una mica la ceba. Mentrestant peleu les patates i els carbassons i talleu-los a làmines fines (com si féssiu una truita de patates). Incorporeu les patates i els carbassons a la paella i remeneu sovint. Saleu al vostre gust. Continueu remenant i quan estigui tovet ja ho podeu servir.Us ha de quedar una mica confitat.

Recomanarem un bon vi. Tant hi fa blanc com negre, si és del Celler Bàrbara Forés, estarà la mar de bé. Avui hem proposat un plat de la Terra Alta, i el vi ha de ser, naturalment, de la mateixa terra.

Dues cosetes: la paellada rep altres noms a la pròpia Terra Alta, per exemple a Corbera d’Ebre i a la Pobla de Massaluca es diu freginata, a Prat de Comte freginat i a Vilalba dels Arcs sofreginat. Quina riquesa de vocabulari en tant pocs kilòmetres! Pel que fa a variacions… hi ha famílies, a la Terra Alta naturalment, que posen carbassa en comptes de carbassó. El resultat? Boníssim. Es diu igual, paellada.

Si sabeu d’altres noms per aquest plat feu-nos-ho saber! La combinació patata, pebrot vermell i ceba, es fa a Riudoms. Era un plat que es feia al tros, ja que és ràpid i gustós.

paellada (I)a

Tortellini amb beixamel

DSC_0666

La pasta fresca ajuda a trencar la monotonia. Avui us presentem uns tortellini amb beixamel. Quan mengem pasta fresca gairebé sempre la preparem amb una beixamel i amb formatge (emmental suís o similar). Hem acompanyat el dinar amb carn a la brasa i vi Llacuna, un vi de Rasquera que passa molt bé.

4/5 racions – 40 minuts

El que necessitareu:

  • 500 g de tortellini (de formatge i espinacs)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • 1/5 l de llet
  • 1 ceba petita ratllada
  • 25 g de mantega
  • 50 g de farina
  • Nou moscada
  • 100 g de formatge ratllat (emmental o similar)

Elaboració:

Començareu per la beixamel; en una paella o cassó posareu a fondre un tros de mantega (Cadí). Mentre, ratllareu la ceba i l’afegireu a la paella. Quan la ceba estigui a punt afegireu 2 cullerades de farina i remenareu. Tot seguit afegiu la llet i continueu remenant. Saleu  i ratlleu una miqueta de nou moscada. No heu de deixar de remenar. Veureu que la beixamel agafa color.

En una cassola amb aigua bulliu els tortellini. Saleu, tireu un raig d’oli i una fulla de llorer. Seguiu les instruccions del paquet (al paquet hi diu 5 minuts, però nosaltres hem posat 7 perquè teníem dos paquets).

Feu plats, primer repartiu els tortellini, després tireu unes cullerades de beixamel a cada plat i, finalment, distribuïu el formatge ratllat.

Tortellini2

Pollastre flamenc

polastre flamenc

L’altre dia fullejant un dels meus llibres de cuina vaig topar amb aquesta recepta, pollastre flamenc, i cansada de guisar el pollastre quasi sempre igual vaig decidir posar-la en pràctica. Ja  l’hem preparat així, dues vegades.

El llibre es titula La cocina de la abuela (pàgina 145). No sé perquè se’n diu pollo flamenco. La veritat és que el primer que vaig pensar va ser en què la recepta era del nord d’Europa. Però mentre el menjava… em va venir al cap el ball o la cultura flamenca. La mantega de porc és molt pròpia d’aquí. Tant se val. Sigui d’on sigui la recepta, el resultat és  molt bo. I a sobre és una recepta que no hi has d’estar gaire a sobre.

1 hora – 4/5 persones

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El que necessitareu:

  • 1 pollastre d’1, 5 Kg
  • 4 cebetes tendres
  • 3 grans d’all
  • 50 g de mantega de porc
  • Un manat de julivert
  • 1 cullerada sopera plena de farina (o farina de blat de moro tipus maizena)
  • Sal
  • Pebre blanca
  • 1 vas d’aigua ple de vi blanc
  • 1 got de brou 

Elaboració:

Posareu el pollastre tallat a octaus a daurar a una cassola amb la mantega, les cebetes i l’all i julivert picats. Quan estigui daurat per les dues bandes, afegireu la farina, el vi blanc i el brou, la sal i el pebre negre. Ho deixareu coure lentament. Serviu calent. De primer plat prepareu alguna cosa lleugera, com unes verdures. Així no quedareu tan plens. Bon profit!

La gràcia d’aquest plat, per nosaltres va ser posar les cebetes tendres senceres i la farina, que lliga la salsa. En comptes de mantega de porc vam utilitzar oli d’oliva verge extra. Com que no tenia vi blanc, vam tirar un bon raig de vi ranci, i com que tampoc teniem brou de carn ni vegetal, aigua.

Tzatkiki

tzatkiki

Aquest és un plat grec, senzill i molt ràpid de preparar i ara que sembla que ve la calor, molt apropiat.

5 minuts

El que necessitareu:

  • 125 ml de iogurt grec
  • 1 cogombre
  • 2 cullerades de suc de llimona
  • 1 gra d’all picat
  • Sal i pebre
  • Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

Peleu el cogombre i talleu-lo finet o ratlleu-lo. Barregeu el cogombre, el iogurt grec, el suc de llimona, l’all, la sal i un raig d’oli.

Ho podeu posar a la nevera una estona. Mengeu-ho fresc. Ho podeu prendre com entrant o com un primer plat. Es baix en calories i molt refrescant.

tzatkiki2

Orecchiette amb gambes

DSC_0621

Aquesta és una recepta ràpida de fer i que resulta prou gustosa. L’hem obtingut a la BBC. Si voleu poseu oli d’oliva verge extra, sempre serà més lleugera que la mantega. En comptes d’alfàbrega fresa l’hem posat envasada. Pel que fa a les gambes l’hes hem posat senceres i les hem pelat. No ens agrada massa la gamba pelada.

30 minuts – 4 persones

El que necessitareu:

  • 125 g d’orecchiette
  • 50g  de mantega
  • 1 gra d’all,
  • 150 g de gambes grans pelades
  • Un manat d’alfabrega fresca
  • El suc d’una llimona

Elaboració:

Bulliu les orecchiette segons les instruccions del paquet –bulliu-les durant 11 minuts, amb aigua abundant salada, tireu un rajolí d’oli d’oliva verge extra i una fulla de llorer. Desfeu  la mantega en una paella i sofregiu l’all uns parell de minuts. Afegiu es gambes i coeu-les fins que es facin de color rosa.

Escorreu la pasta bé i barregeu-la amb la mantega de gambes, l’alfàbrega i el suc de la llimona. Serviu calent.

DSC_0623

Canelons

canalons

Els canelons constitueixen un plat de festa que en el temps s’ha anat incorporant en un plat de diumenge o de quan en tenim ganes de menjar-ne. La tradició marca els canelons com un plat preparat a partir de les restes del dinar del dia de Nadal i es mengen per sant Esteve. Com han canviat els costums i les tradicions!

De totes maneres ara, quan mengem canelons, ho fem quan volem fer un dinar una mica més elaborat. Més si els fem a casa, que a les botigues també en venen. Com fa mandra fer-ne, una bona sortida és preparar-ne per a dues o tres menjades i congelar-los, amb o sense beixamel. Nosaltres en varem preparar 40 i varem afegir-hi la beixamel. Tot plegat, després de tota la feinada més val deixar-ho tot llest. Després, només cal deixar-los descongelar i afegir la mantega i el formatge a l’hora de consumir-los.

10 – 12 racions – 2 hores

El que necessitareu:

  • 40 plaques de canalons
  • 1,5 Kg de pollastre, tocino i vedella (a parts iguals)
  • 1 ceba
  • 2 o 3 tomàquets madurs
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i nou moscada
  • 2 fulles de llorer
  • 100 cl de llet
  • 2 cullerades de farina
  • Vi ranci

Per la beixamel:

  • 4 cullerades soperes de farina
  • 1 l de llet
  • Sal
  • Mantega
  • 1 ceba ratllada
  • Nou moscada

Elaboració:

En una cassola amb oli abundant poseu la carn tallada a trossos. Tireu les fulles de llorer i la sal. Afegiu la ceba i el tomàquet ratllats. Deixeu-ho sofregir una bona estona. Aneu remenant de tant en tant perquè no s’enganxi. Quan la carn estigui rostida traieu-la del foc.

Passeu la carn per la màquina de trinxar i torneu-la a posar a la mateixa cassola. Quan estigui daurada afegiu 2 cullerades de farina i un raig de llet i remeneu procurant que us quedi una massa suau i tova. Si us agrada tireu un raget de vi ranci.

A banda poseu una cassola gran amb aigua i un raig d’oli. Aneu tirant les plaques de canalons d’una en una i aneu remenant amb cura, que no se us enganxi. Quan estiguin cuites traieu-les de l’aigua i aneu-les posant alineades en uns draps de cuina que haureu posat sobre d’una superfície.

Per fer la beixamel, poseu en una paella o cassó la mantega i la ceba ratllada. Quan sigui transparent tireu la llet i la farina, la sal i la nou moscada ratllada. No deixeu de remenar. Si convé afegiu més llet, la beixamel tendeix a espessir. Quan la beixamel agafi el color i la textura adequada apagueu el foc. Si se us fan grumolls agafeu el turmix.
Per preparar el canelons aneu distribuint la carn amb una cullera i després enrotlleu-los i aneu-los posant dins la plàtera. Cobriu-los amb la beixamel, el formatge ratllat i la mantega. Ho podeu posar a gratinar al forn.

Hem acompanyat els canalons amb vi de Rasquera, del Celler La farinera vins. Un plat com aquest es mereix un bon vi.

canelons

Espàrrecs de marge amb “salmorejo”

salmorejo

S’acaba la temporada d’espàrrecs, però encara se’n troben. Avui els hem acompanyat amb salmorejo. Mentre hem sortit a caminar n’hem vist. Hem pujat a la Font del Teix, el dia era asolellat, amb un cel blau espectacular. Hem trigat dues hores, passant pel camí que surt a l’esquerra de la carretera. Per tornar hem desfet el camí. Us posem alguna fotografia del paisatge.

4 persones -15 minuts

El que necessitarem:

Elaboració:

En un bol poseu 3 tomàquets (primer els escaldeu per a treure’n la pell), l’all, la sal, un raig d’oli i de vinagre i la torrada de pa i ho tritureu. Poseu els espàrrecs en un planxa, al cap de 2 minuts tombeu-los i quan estiguin cuits tireu una mica de sal i oli. Serviu els espàrrecs calents amb el salmorejo.

Ho podeu servir com a entrant. De segon plat hem menjat canalons casolans.

salmorejo2

Camí a la Font del Teix, Rasquera.

Font del Teix, a Rasquera.