Sardines marinades

Avui hem preparat un entrant per a dinar ben senzill. Ha consistit en unes sardines marinades que hem posat al damunt d’unes torrades.  Les hem fregat amb un all i les hem sucat amb pa amb tomàquet. A sobre de les sardines hem tirat julivert picat i sal maldon. No ha quedat gens malament. És una alternativa a les sardines en llauna. Aquesta recepta només l’heu de fer quan les sardines són molt fresques.

Hem aprofitat per acompanyar aquest entrant i el dinar que ha seguit després per encetar una ampolla de vi rasquerà, un vi jove i amb una personalitat pròpia. Ens referim a Garnatxa negra del Celler La farinera vins. Felicitem la feina ben feta d’un jove vinater.

15 minuts

El que necessitareu: 

• 250 g de sardines molt fresques
• suc de llimona i vinagre de vi blanc
• Oli d’oliva verge extra
• Fulles de julivert
• Limona, timó i all (opcional)
• Pa de pagès per a servir.

Elaboració: 

Traieu les escates, la ventresca, l’espina i el cap de les sardines i fileteja-les. Netegeu-les. Podeu deixar-les senceres o filetejades (a la foto les hem posat filetejades), depenent de la grandària o pel que vulgueu fer-les servir. Si són petites potser és millor que no les dividiu, si són per a posar a sobre d’unes torrades partiu-les.

En un pot barregeu 1 part de suc de llimona, 1 part de vinagre i 4 parts d’oli d’oliva. Amaniu amb sal, pebre, julivert picat, unes fulles de timó i /o all tallat a làmines. Tireu una part d’aquesta preparació en un plat i després aneu posant les sardines capicuades. Afegiu més líquid fins que cobriu el peix. Tapeu-ho i deixeu-ho en un lloc fresc o a la nevera fins que s’hagin marinat -us han de quedar blanques. El temps de maceració dependrà de la grandària del peix i de la quantitat de capes que poseu. Si sols hi ha una capa i les sardines són petites amb poc més d’huna hora en tindreu prou. ( 8 hores serà el màxim, però ho podeu tenir unes 24 hores).

Per a servir les sardines teniu-les a temperatura ambient, traieu-les del plat i serviu-les soles, amb una amanida o en unes torrades. Si acompanyeu les sardines amb pa torrat, heu de torrar el pa, fregar-lo lleugerament amb un gra d’all i sucar-lo amb tomàquets de penjar.  Poseu dos filets de sardina a cada torrada i afegiu julivert picat i sal maldon.

Per dinar podeu preparar una escalivada, unes patates al forn i acompanyar-ho amb botifarra d’arròs, de les Terres de l’Ebre, és clar! Que vagi de gust!

Melmelada de poma

Aquesta és una recepta que m’ha donat la Rosa, una bona companya i amiga de la feina. És senzilla de fer i el resultat és extraordinari. Amb aquesta mermelada podeu tenir un bon esmorzar o berenar o si ho preferiu posar-la al iogurt natural. Si voleu fer altres varietats de melmelades la Nani, a La cuina violeta, un bloc deliciós, en dóna molts detalls.

40 minuts

El que necessitareu:

• 1Kg de pomes
• 300 g de sucre
• aigua
• canyella en pols

Elaboració: 

Peleu les pomes i talleu-les a trossos mitjans. En un cassó poseu una mica d’aigua, el sucre, la canyella en pols i la poma. Ho heu de tenir al foc uns 30 minuts a un foc més aviat baix. De tant en tant aneu remenant. Quan vegeu que la poma és tova, passeu el turmix. Veureu que s’enfosqueix una mica, però no gaire.

Quan estigui al punt la poseu en pots de vidre, els tanqueu i els esterilitzeu durant 20 minuts com a mínim posant-los al bany maria coberts d’aigua. D’aquesta mermelada se us guardarà durant 1 any.

Gambes amb bacó

Aquesta és una recepta senzilla i que podeu fer fàcilment. Nosaltres la fem des de que ens la van posar en un casament, l’any 82, i ens porta molt bons records.  Ens va semblar que era fàcil de “copiar” i força espectacular. La vam interpretar de la manera que us expliquem a sota. Normalment la presentem per a sopar i acompanyada d’una bona amanida. Avui ens n’hem menjat una per cap abans d’atacar una fideuada que estava d’allò més bona. Us aconsellem acompanyar el dinar amb un bon vi, de caràcter, com Llacuna de criança de Rasquera.

A sota us mostrem imatges de la zona on es conrea aquest vi. Avui hem anat a Cardó, molt prop de Rasquera, i hem pujat fins la Creu de Santos. Allà hem divisat el delta de l’Ebre. Una sortida espectacular  de 2 hores que es pot fer tot l’any perquè quasi bé sempre camines sota l’ombra. Aquí trobareu l’itinerari.Tot i la fresqueta, hi havia força gent a peu i en bici!

Gambes amb bacó

4 persones -30 minuts

El que necessitareu:

• 16 gambes maques
• 16 tires de bacó tallades fines
• Sal
• Oli d’oliva verge extra
• Pebre negre en gra
• 2 fulles de llorer

Elaboració:

En un cassó poseu aigua a escalfar. Tireu les fulles de llorer -és digestiu- i el pebre negre. Quan l’aigua estigui bullint poseu les gambes. És millor que les aneu tirant poc a poc perquè l’aigua no perdi el bull. Amb 3 minuts les tindreu a punt. Escorreu l’aigua i reserveu.

Peleu les gambes reservant les cues i els caps. A banda aneu enrotllant el bacó a cada gamba i punxeu-la amb un escuradents. Poseu a escalfar una paella (una planxa també us pot anar be), tireu un rajolí d’oli, poquet, i quan estigui calent aneu fregint les gambes, per les dues bandes i poseu-les en una safata.

És un plat senzill, encara que una mica entretingut, que us farà quedar bé tant  en un sopar com en un entrant o pica-pica. Però nosaltres ho preferim per sopar amb una amanida verda, perquè el bacó és més aviat fort. Si voleu partiu les tires pel llarg i podreu embolicar amb menys  bacó, més gambes.

Utilitzeu les gambes congelades i que siguin més aviat grosses perquè és una feina entretinguda i fareu més via.

Delta de l’Ebre des de la Creu de Santos, a Cardó

Creu de Santos, vista. Cliqueu i la foto se us ampliarà. Observareu el curs del riu Ebre.

Soufflé de patata i formatge

Aquesta és una proposta per a fer un soufflé de patata i formatge. El resultat és prou interessant. Si voleu quedar bé és millor posar-lo en tarrines individuals que puguin anar al forn. La recepta és adaptada i simplificada d’una que mostra la BBC. Si voleu en comptes de posar 2 tipus de formatge en poseu sols un. Nosaltres vam posar Old Amsterdam, un formatge holandés molt saborós i el resultat ens va agradar.

4 persones – 1,15 h

El que necessitareu:

• 25 g de mantega + la mantega per escampar a les tarrines
• 3 cullerades de formatge ratllat
• 400 g de patates, pelades i tallades a trossos
• 2 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)
• 150 ml de llet
• 75 g de formatge ratllat
• 2 ous
• 2 clares d’ou

Elaboració:

Esclafeu el forn a 200ºC, posició turbo. Escampeu la mantega pels motllos i escampeu el formatge parmesà. Bulliu les patates en aigua salada durant 10 – 15 minuts, fins que estiguin tendres. Escorreu-les i aixafeu-les.

Foneu la mantega en una paella, tireu la farina i remeneu. Poc a poc afegiu la llet, remenant bé cada vegada que n’afegiu, fins que aconseguiu una salsa suau. Afegiu el formatge, remeneu fins que es fongui. Traieu de l’escalfor i barregeu-ho amb  les patates.

Separeu les clares i tireu els rovells a la barreja de la patata. Poseu les clares en un bol i bateu fins que les tingueu a punt de neu (podeu usar una batedora elèctrica). Poseu una quarta part de les clares a la massa i després afegiu la resta. Dividiu la barreja en els bols i poseu-los a la safata. Poseu-ho al forn entre uns 20 0 25 minuts, fins que pugi i es dauri. Ho podeu servir amb carn a la planxa i teniu un dinar força original.

Espaguetis a le vongole

Cal anar variant les maneres de presentar la pasta. Aquesta és una fórmula que està a l’abast de tothom, tant a l’hora de preparar-la com a l’hora de comprar-la. El resultat és força agradable. La recepta és del llibre Descubre la pasta, que donava la casa Gallo.  Aleshores va ser una autèntica revelació. El que he fet és modificar les proporcions, i posar menys pasta.

4 persones – 40 minuts

El que necessitareu:

• 300 g d’espaguetis
• 1 Kg de cloïsses (han de ser molt fresques)
• 400 g de tomàquets madurs
• Oli d’oliva verge extra
• 2 grans d’all
• 1 manat de julivert
• Sal i pebre

Elaboració: 

Heu de rentar les cloïsses. Poseu-les en una paella amb una cullerada d’oli i bulliu-les en un foc viu. Un cop s’hagin obert, traieu la paella del foc, escorreu el brou, coleu-lo i deixeu-lo en un got. Traieu les cloïsses de la closca i reserveu-les en un plat. Deixeu-ne algunes amb la closca per decorar.

A la paella sofregiu els alls i la meitat del julivert picat. Afegiu el brou de les cloïsses  i deixeu-lo reduir. Incorporeu els tomàquets -els podeu ratllar o escladar per despendre la pell i triturar amb unes tisores o amb el turmix. Tireu sal i pebre i deixeu-ho coure uns 15 minuts. Poc abans d’apagar el foc afegiu les cloïsses.

A banda, coureu la pasta en una olla amb aigua abundant. Saleu i tireu un raget d’oli i 2 fulles de llorer. Deixeu bullir els espaguetis uns 10 minuts i escorreu-los. Feu plats i repartiu la salsa a sobre. Abans de servir podeu afegir julivert picat. Servir calent i bon profit!

.

Canuts de crema

12 -14 persones – 1 hora

Aquest és un postre tradicional d’alguns pobles de la Terra Alta, sobretot de Corbera d’Ebre, i de la Ribera d’Ebre. El més important és farcir els canuts de crema (també podeu posar trufa o nata) poc abans de menjar-vos-els perquè tendeix a estovar la pasta.

El que necessitareu:

• 100 ml d’oli d’oliva verge 
• 100 ml de llet 
• 1 rovell d’ou
• 100 g de sucre
• 300 g de farina (aproximadament)

Elaboració: 

En un bol tireu l’oli, la llet el sucre i el rovell d’un ou. Un cop mesclat afegiu-hi la farina i pasteu-ho fins que us quedi una massa ben tova i fina. Si convé afegiu més farina. No hi ha un pes específic (la recepta tradicional diu la farina que admeti). Us ha de quedar una pasta semblant a la de les casquetes (o pastissets). Feu boletes i aneu-les aplanant amb el corró (podeu utilitzar una ampolla) de manera que us quedi una capa ben fina. Aneu enrollant la massa en unes canyes d’uns 8 o 10 cm de llarg. A part escalfeu l’oli abundant en una paella i fregiu els canuts amb les canyes a dins fins que es daurin. Quan s’hagin fregit passeu-los per sucre i quan s’hagin refredat traieu-los de les canyes. Farciu els canuts de crema (recordeu farciu-los poc abans de menjar-vos-els). Amb aquestes mesures us en sortiran uns 15, depenent del gruix dels canuts. Han de ser més aviat prims.

Al Priorat a un postre semblant en diuen canyes (Priorat a taula, de M. Pi.).

Pizza de frankfurt

Si en teniu ganes, un dissabte a la tarda plujós, per posar un exemple, podeu fer una sopar com aquest. Una pizza que du uns ingredients que als més petits els agraden, els frankfurts. De passada feu que ells siguin els protagonistes i puguin participar a l’hora de fer la massa. Encara s’ho menjaran més de gust. Proveu-ho i ja em direu el què.

2 persones – 1 h

El que necessitareu:

• 250 g de farina 
• 125 ml d’aigua
• sal 
• 15 g de llevat de forner
• Oli d’oliva verge extra
• 2 frankfurts
• 6 llonges de bacó
• 1/4 de Kg de tomàquets naturals madurs
• formatge ratllat
• orenga

Elaboració:

Barregeu l’aigua, la sal i el llevat en un bol. Després poseu la farina i mescleu la massa. Afegiu un rajolí d’oli i continueu amassant la massa. Si convé afegiu més oli. L’heu de treballar fins que la pasta no se us enganxi als dits. Si us va millor podeu treure la massa del bol i treballar-la sobre el marbre de la cuina, en aquest cas heu d’enfarinar la superfície de treball. Quan tingueu la massa pastada feu una bola i deixeu-la dins del mateix bol tapada amb un drap. Quan la massa hagi duplicat el seu volum podeu estirar-la sobre d’una llauna que haureu untat amb oli d’oliva  (per fer-ho tireu un raig d’oli d’oliva i amb tros de paper de cuina repartiu-lo per tota la llauna. A banda ratlleu el tomàquet i sofregiu-lo en una paella. Saleu i tireu una mica de sucre a la salsa. Talleu els frankfurt a rodanxes, més aviat fines, i el bacó a tires.

Disposeu el tomàquet a sobre de la pizza, al damunt tireu el bacó i les rodanxes de frankfurt. Al damunt repartiu el formatge ratllat i ja podeu posar-la al forn que haureu engegat una bona estona abans. Quan estigui daurada, amb uns 20 minuts a 210 ºC en tindreu prou, la podeu servir. Que vagi de gust!

No cal que us digui que amb aquesta massa podeu fer totes les variacions de pizzes que vulgueu i treure i posar allò que més us agradi.

Truita a la francesa amb bolets i bacallà

Una truita a la francesa fa un bon sopar o entrepà si es menja fora de casa. Però si voleu provar-ne una amb alguna cosa a dins, la que us proposo queda prou bé, sobretot per no menjar sempre el mateix.

2 persones – 20 minuts

El que necessitareu:

• 4 ous
• 1 pot de variat de bolets 
• 100 g de bacallà esqueixat
• Oli d’oliva verge extra
• Sal i pebre negre

Elaboració: 

En una paella amb oli calent poseu els bolets i doneu-hi uns tombs. Tireu-hi un pols de sal i de pebre. Si els bolets són una mica grans talleu-los amb unes tisores. Reserveu. En la mateixa paella fregiu el bacallà i barregeu-lo amb els bolets. Bateu dos ous i poseu-los en una paella amb unes gotes d’oli. Tot seguit tireu la meitat de la barreja i feu la truita. Repetiu l’operació per la segona.

Ho podeu acompanyar amb unes patates fregides tallades a quadrets mitjans. Que sopeu de gust!

Patates rostides al forn

Aquesta és una recepta de les que heu de provar. Fa molts anys, més de 30, que la volia fer i la que us mostro a la foto és la segona vegada que la faig. M’han renyat… Per què he esperat tant?

Són coses que passen. Tens molt bon record d’un plat però no et poses a fer-lo. Les patates, a més són tan versàtils: les pots fer fregides, bullides, en puré… Ara els ha tocat el torn a les patates rostides al forn. Us agradaran. Les he acompanyat amb peix per fer una mena d’homenatge al take away per excel·lència a Anglaterra, el fish and chips i inspirant-me amb La cuina violeta, un bloc que potser ja coneixeu.

1 hora – 6 persones

El que necessitareu:

• 1 kg de patates
• 50 g de mantega salada
• Sal
• Pebre negre

Elaboració: 

Poseu aigua a escalfar en una olla. Peleu i renteu les patates i talleu-les a trossos mitjans (com si féssiu la verdura). Quan l’aigua estigui bullint tireu la sal i les patates.  Heu de tenir-les bullint de 8 a 10 minuts. Mentrestant, haureu engegat el forn. Escorreu bé les patates i poseu-les en una safata que pugui anar al forn. Tireu el pebre negre  i la mantega a sobre i poseu-les al forn. De tant en tant tombeu-les ja que us han de quedar daurades de totes bandes per un igual. Necessitareu almenys una mitja horeta. No us han de quedar sobtades

Veureu que us quedaran tendres de dins i cruixents de fora. Hi ha variacions; per exemple poseu l’oli d’un rostit que us hagi sobrat i tindran molt gustet.  Aquestes patates es fan a la Gran Bretanya, les serveixen amb pèsols i un rostit els dia de festa.

Creps amb brie i bacó

6 persones – 30 minuts (+ temps de preparació de la mescla)

El que necessitareu: 

• 150 g de farina
• un polset de sal
• 1 ou
• 300 ml de llet i aigua barrejada
• 30 g de mantega (i mantega extra)
• Oli d’oliva verge extra
• 150 g brie
• 100 g bacó

Elaboració: 

Poseu la farina, la llet  i la sal en un bol i trenqueu-hi un ou i remeneu (jo uso una batedora). Afegiu la mantega. Heu de deixar reposar la pasta durant 30 minuts i torneu-la a remenar.

Per a fer els creps escalfeu la crepera i quan estigui calenta tireu un rajolí d’oli i una mica de mantega. Procureu que es reparteixi per tota la base.

Amb un culler tireu part de la pasta a la crepera i mireu d’escampar-la per tota la superfície i deixeu-la coure fins que la pasta estigui a punt. Tombeu-la i repetiu l’operació. Us ha de quedar una mica daurat. Poseu el brie tallat a llonges i el bacó fregit prèviament  i tallat a tires fines i plegueu el crep. El podeu enrotllar o plegar com un mocador. Repetiu l’operació fins acabar la pasta.