Tortellini amb beixamel

DSC_0666

La pasta fresca ajuda a trencar la monotonia. Avui us presentem uns tortellini amb beixamel. Quan mengem pasta fresca gairebé sempre la preparem amb una beixamel i amb formatge (emmental suís o similar). Hem acompanyat el dinar amb carn a la brasa i vi Llacuna, un vi de Rasquera que passa molt bé.

4/5 racions – 40 minuts

El que necessitareu:

  • 500 g de tortellini (de formatge i espinacs)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • 1/5 l de llet
  • 1 ceba petita ratllada
  • 25 g de mantega
  • 50 g de farina
  • Nou moscada
  • 100 g de formatge ratllat (emmental o similar)

Elaboració:

Començareu per la beixamel; en una paella o cassó posareu a fondre un tros de mantega (Cadí). Mentre, ratllareu la ceba i l’afegireu a la paella. Quan la ceba estigui a punt afegireu 2 cullerades de farina i remenareu. Tot seguit afegiu la llet i continueu remenant. Saleu  i ratlleu una miqueta de nou moscada. No heu de deixar de remenar. Veureu que la beixamel agafa color.

En una cassola amb aigua bulliu els tortellini. Saleu, tireu un raig d’oli i una fulla de llorer. Seguiu les instruccions del paquet (al paquet hi diu 5 minuts, però nosaltres hem posat 7 perquè teníem dos paquets).

Feu plats, primer repartiu els tortellini, després tireu unes cullerades de beixamel a cada plat i, finalment, distribuïu el formatge ratllat.

Tortellini2

Pollastre flamenc

polastre flamenc

L’altre dia fullejant un dels meus llibres de cuina vaig topar amb aquesta recepta, pollastre flamenc, i cansada de guisar el pollastre quasi sempre igual vaig decidir posar-la en pràctica. Ja  l’hem preparat així, dues vegades.

El llibre es titula La cocina de la abuela (pàgina 145). No sé perquè se’n diu pollo flamenco. La veritat és que el primer que vaig pensar va ser en què la recepta era del nord d’Europa. Però mentre el menjava… em va venir al cap el ball o la cultura flamenca. La mantega de porc és molt pròpia d’aquí. Tant se val. Sigui d’on sigui la recepta, el resultat és  molt bo. I a sobre és una recepta que no hi has d’estar gaire a sobre.

1 hora – 4/5 persones

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El que necessitareu:

  • 1 pollastre d’1, 5 Kg
  • 4 cebetes tendres
  • 3 grans d’all
  • 50 g de mantega de porc
  • Un manat de julivert
  • 1 cullerada sopera plena de farina (o farina de blat de moro tipus maizena)
  • Sal
  • Pebre blanca
  • 1 vas d’aigua ple de vi blanc
  • 1 got de brou 

Elaboració:

Posareu el pollastre tallat a octaus a daurar a una cassola amb la mantega, les cebetes i l’all i julivert picats. Quan estigui daurat per les dues bandes, afegireu la farina, el vi blanc i el brou, la sal i el pebre negre. Ho deixareu coure lentament. Serviu calent. De primer plat prepareu alguna cosa lleugera, com unes verdures. Així no quedareu tan plens. Bon profit!

La gràcia d’aquest plat, per nosaltres va ser posar les cebetes tendres senceres i la farina, que lliga la salsa. En comptes de mantega de porc vam utilitzar oli d’oliva verge extra. Com que no tenia vi blanc, vam tirar un bon raig de vi ranci, i com que tampoc teniem brou de carn ni vegetal, aigua.

Tzatkiki

tzatkiki

Aquest és un plat grec, senzill i molt ràpid de preparar i ara que sembla que ve la calor, molt apropiat.

5 minuts

El que necessitareu:

  • 125 ml de iogurt grec
  • 1 cogombre
  • 2 cullerades de suc de llimona
  • 1 gra d’all picat
  • Sal i pebre
  • Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

Peleu el cogombre i talleu-lo finet o ratlleu-lo. Barregeu el cogombre, el iogurt grec, el suc de llimona, l’all, la sal i un raig d’oli.

Ho podeu posar a la nevera una estona. Mengeu-ho fresc. Ho podeu prendre com entrant o com un primer plat. Es baix en calories i molt refrescant.

tzatkiki2

Orecchiette amb gambes

DSC_0621

Aquesta és una recepta ràpida de fer i que resulta prou gustosa. L’hem obtingut a la BBC. Si voleu poseu oli d’oliva verge extra, sempre serà més lleugera que la mantega. En comptes d’alfàbrega fresa l’hem posat envasada. Pel que fa a les gambes l’hes hem posat senceres i les hem pelat. No ens agrada massa la gamba pelada.

30 minuts – 4 persones

El que necessitareu:

  • 125 g d’orecchiette
  • 50g  de mantega
  • 1 gra d’all,
  • 150 g de gambes grans pelades
  • Un manat d’alfabrega fresca
  • El suc d’una llimona

Elaboració:

Bulliu les orecchiette segons les instruccions del paquet –bulliu-les durant 11 minuts, amb aigua abundant salada, tireu un rajolí d’oli d’oliva verge extra i una fulla de llorer. Desfeu  la mantega en una paella i sofregiu l’all uns parell de minuts. Afegiu es gambes i coeu-les fins que es facin de color rosa.

Escorreu la pasta bé i barregeu-la amb la mantega de gambes, l’alfàbrega i el suc de la llimona. Serviu calent.

DSC_0623

Canelons

canalons

Els canelons constitueixen un plat de festa que en el temps s’ha anat incorporant en un plat de diumenge o de quan en tenim ganes de menjar-ne. La tradició marca els canelons com un plat preparat a partir de les restes del dinar del dia de Nadal i es mengen per sant Esteve. Com han canviat els costums i les tradicions!

De totes maneres ara, quan mengem canelons, ho fem quan volem fer un dinar una mica més elaborat. Més si els fem a casa, que a les botigues també en venen. Com fa mandra fer-ne, una bona sortida és preparar-ne per a dues o tres menjades i congelar-los, amb o sense beixamel. Nosaltres en varem preparar 40 i varem afegir-hi la beixamel. Tot plegat, després de tota la feinada més val deixar-ho tot llest. Després, només cal deixar-los descongelar i afegir la mantega i el formatge a l’hora de consumir-los.

10 – 12 racions – 2 hores

El que necessitareu:

  • 40 plaques de canalons
  • 1,5 Kg de pollastre, tocino i vedella (a parts iguals)
  • 1 ceba
  • 2 o 3 tomàquets madurs
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i nou moscada
  • 2 fulles de llorer
  • 100 cl de llet
  • 2 cullerades de farina
  • Vi ranci

Per la beixamel:

  • 4 cullerades soperes de farina
  • 1 l de llet
  • Sal
  • Mantega
  • 1 ceba ratllada
  • Nou moscada

Elaboració:

En una cassola amb oli abundant poseu la carn tallada a trossos. Tireu les fulles de llorer i la sal. Afegiu la ceba i el tomàquet ratllats. Deixeu-ho sofregir una bona estona. Aneu remenant de tant en tant perquè no s’enganxi. Quan la carn estigui rostida traieu-la del foc.

Passeu la carn per la màquina de trinxar i torneu-la a posar a la mateixa cassola. Quan estigui daurada afegiu 2 cullerades de farina i un raig de llet i remeneu procurant que us quedi una massa suau i tova. Si us agrada tireu un raget de vi ranci.

A banda poseu una cassola gran amb aigua i un raig d’oli. Aneu tirant les plaques de canalons d’una en una i aneu remenant amb cura, que no se us enganxi. Quan estiguin cuites traieu-les de l’aigua i aneu-les posant alineades en uns draps de cuina que haureu posat sobre d’una superfície.

Per fer la beixamel, poseu en una paella o cassó la mantega i la ceba ratllada. Quan sigui transparent tireu la llet i la farina, la sal i la nou moscada ratllada. No deixeu de remenar. Si convé afegiu més llet, la beixamel tendeix a espessir. Quan la beixamel agafi el color i la textura adequada apagueu el foc. Si se us fan grumolls agafeu el turmix.
Per preparar el canelons aneu distribuint la carn amb una cullera i després enrotlleu-los i aneu-los posant dins la plàtera. Cobriu-los amb la beixamel, el formatge ratllat i la mantega. Ho podeu posar a gratinar al forn.

Hem acompanyat els canalons amb vi de Rasquera, del Celler La farinera vins. Un plat com aquest es mereix un bon vi.

canelons

Espàrrecs de marge amb “salmorejo”

salmorejo

S’acaba la temporada d’espàrrecs, però encara se’n troben. Avui els hem acompanyat amb salmorejo. Mentre hem sortit a caminar n’hem vist. Hem pujat a la Font del Teix, el dia era asolellat, amb un cel blau espectacular. Hem trigat dues hores, passant pel camí que surt a l’esquerra de la carretera. Per tornar hem desfet el camí. Us posem alguna fotografia del paisatge.

4 persones -15 minuts

El que necessitarem:

Elaboració:

En un bol poseu 3 tomàquets (primer els escaldeu per a treure’n la pell), l’all, la sal, un raig d’oli i de vinagre i la torrada de pa i ho tritureu. Poseu els espàrrecs en un planxa, al cap de 2 minuts tombeu-los i quan estiguin cuits tireu una mica de sal i oli. Serviu els espàrrecs calents amb el salmorejo.

Ho podeu servir com a entrant. De segon plat hem menjat canalons casolans.

salmorejo2

Camí a la Font del Teix, Rasquera.

Font del Teix, a Rasquera.

Sardines marinades

Sardines marinades

Avui hem preparat un entrant per a dinar ben senzill. Ha consistit en unes sardines marinades que hem posat al damunt d’unes torrades.  Les hem fregat amb un all i les hem sucat amb pa amb tomàquet. A sobre de les sardines hem tirat julivert picat i sal maldon. No ha quedat gens malament. És una alternativa a les sardines en llauna. Aquesta recepta només l’heu de fer quan les sardines són molt fresques.

Hem aprofitat per acompanyar aquest entrant i el dinar que ha seguit després per encetar una ampolla de vi rasquerà, un vi jove i amb una personalitat pròpia. Ens referim a Garnatxa negra del Celler La farinera vins. Felicitem la feina ben feta d’un jove vinater.

15 minuts

El que necessitareu: 

  • 250 g de sardines molt fresques
  • suc de llimona i vinagre de vi blanc
  • Oli d’oliva verge extra
  • Fulles de julivert
  • Limona, timó i all (opcional)
  • Pa de pagès per a servir.

Elaboració: 

Traieu les escates, la ventresca, l’espina i el cap de les sardines i fileteja-les. Netegeu-les. Podeu deixar-les senceres o filetejades (a la foto les hem posat filetejades), depenent de la grandària o pel que vulgueu fer-les servir. Si són petites potser és millor que no les dividiu, si són per a posar a sobre d’unes torrades partiu-les.

En un pot barregeu 1 part de suc de llimona, 1 part de vinagre i 4 parts d’oli d’oliva. Amaniu amb sal, pebre, julivert picat, unes fulles de timó i /o all tallat a làmines. Tireu una part d’aquesta preparació en un plat i després aneu posant les sardines capicuades. Afegiu més líquid fins que cobriu el peix. Tapeu-ho i deixeu-ho en un lloc fresc o a la nevera fins que s’hagin marinat -us han de quedar blanques. El temps de maceració dependrà de la grandària del peix i de la quantitat de capes que poseu. Si sols hi ha una capa i les sardines són petites amb poc més d’huna hora en tindreu prou. ( 8 hores serà el màxim, però ho podeu tenir unes 24 hores).

Per a servir les sardines teniu-les a temperatura ambient, traieu-les del plat i serviu-les soles, amb una amanida o en unes torrades. Si acompanyeu les sardines amb pa torrat, heu de torrar el pa, fregar-lo lleugerament amb un gra d’all i sucar-lo amb tomàquets de penjar.  Poseu dos filets de sardina a cada torrada i afegiu julivert picat i sal maldon.

Per dinar podeu preparar una escalivada, unes patates al forn i acompanyar-ho amb botifarra d’arròs, de les Terres de l’Ebre, és clar! Que vagi de gust!

sardines marinades1

sardinesmarinades2

Melmelada de poma

melemladapoma1 (4000x2667)

melemaladapoma2 (4000x2667)melemaladapoma4 (4000x2667)

Aquesta és una recepta que m’ha donat la Rosa, una bona companya i amiga de la feina. És senzilla de fer i el resultat és extraordinari. Amb aquesta mermelada podeu tenir un bon esmorzar o berenar o si ho preferiu posar-la al iogurt natural. Si voleu fer altres varietats de melmelades la Nani, a La cuina violeta, un bloc deliciós, en dóna molts detalls.

40 minuts

El que necessitareu:

  • 1Kg de pomes
  • 300 g de sucre
  • aigua
  • canyella en pols

Elaboració: 

Peleu les pomes i talleu-les a trossos mitjans. En un cassó poseu una mica d’aigua, el sucre, la canyella en pols i la poma. Ho heu de tenir al foc uns 30 minuts a un foc més aviat baix. De tant en tant aneu remenant. Quan vegeu que la poma és tova, passeu el turmix. Veureu que s’enfosqueix una mica, però no gaire.

Quan estigui al punt la poseu en pots de vidre, els tanqueu i els esterilitzeu durant 20 minuts com a mínim posant-los al bany maria coberts d’aigua. D’aquesta mermelada se us guardarà durant 1 any.

melemeladapoma (4000x2667)

Gambes amb bacó

Aquesta és una recepta senzilla i que podeu fer fàcilment. Nosaltres la fem des de que ens la van posar en un casament, l’any 82, i ens porta molt bons records.  Ens va semblar que era fàcil de “copiar” i força espectacular. La vam interpretar de la manera que us expliquem a sota. Normalment la presentem per a sopar i acompanyada d’una bona amanida. Avui ens n’hem menjat una per cap abans d’atacar una fideuada que estava d’allò més bona. Us aconsellem acompanyar el dinar amb un bon vi, de caràcter, com Llacuna de criança de Rasquera.

A sota us mostrem imatges de la zona on es conrea aquest vi. Avui hem anat a Cardó, molt prop de Rasquera, i hem pujat fins la Creu de Santos. Allà hem divisat el delta de l’Ebre. Una sortida espectacular  de 2 hores que es pot fer tot l’any perquè quasi bé sempre camines sota l’ombra. Aquí trobareu l’itinerari.Tot i la fresqueta, hi havia força gent a peu i en bici!

Gambes amb bacó

Gambes amb bacó

4 persones -30 minuts

El que necessitareu:

Elaboració:

En un cassó poseu aigua a escalfar. Tireu les fulles de llorer -és digestiu- i el pebre negre. Quan l’aigua estigui bullint poseu les gambes. És millor que les aneu tirant poc a poc perquè l’aigua no perdi el bull. Amb 3 minuts les tindreu a punt. Escorreu l’aigua i reserveu.

Peleu les gambes reservant les cues i els caps. A banda aneu enrotllant el bacó a cada gamba i punxeu-la amb un escuradents. Poseu a escalfar una paella (una planxa també us pot anar be), tireu un rajolí d’oli, poquet, i quan estigui calent aneu fregint les gambes, per les dues bandes i poseu-les en una safata.

És un plat senzill, encara que una mica entretingut, que us farà quedar bé tant  en un sopar com en un entrant o pica-pica. Però nosaltres ho preferim per sopar amb una amanida verda, perquè el bacó és més aviat fort. Si voleu partiu les tires pel llarg i podreu embolicar amb menys  bacó, més gambes.

Utilitzeu les gambes congelades i que siguin més aviat grosses perquè és una feina entretinguda i fareu més via.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Delta de l’Ebre des de la Creu de Santos, a Cardó

Cardó

Creu de Santos, vista. Cliqueu i la foto se us ampliarà. Observareu el curs del riu Ebre.

Soufflé de patata i formatge


soufflé

Aquesta és una proposta per a fer un soufflé de patata i formatge. El resultat és prou interessant. Si voleu quedar bé és millor posar-lo en tarrines individuals que puguin anar al forn. La recepta és adaptada i simplificada d’una que mostra la BBC. Si voleu en comptes de posar 2 tipus de formatge en poseu sols un. Nosaltres vam posar Old Amsterdam, un formatge holandés molt saborós i el resultat ens va agradar.

4 persones – 1,15 h

El que necessitareu:

  • 25 g de mantega + la mantega per escampar a les tarrines
  • 3 cullerades de formatge ratllat
  • 400 g de patates, pelades i tallades a trossos
  • 2 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)
  • 150 ml de llet
  • 75 g de formatge ratllat
  • 2 ous
  • 2 clares d’ou

Elaboració:

Esclafeu el forn a 200ºC, posició turbo. Escampeu la mantega pels motllos i escampeu el formatge parmesà. Bulliu les patates en aigua salada durant 10 – 15 minuts, fins que estiguin tendres. Escorreu-les i aixafeu-les.

Foneu la mantega en una paella, tireu la farina i remeneu. Poc a poc afegiu la llet, remenant bé cada vegada que n’afegiu, fins que aconseguiu una salsa suau. Afegiu el formatge, remeneu fins que es fongui. Traieu de l’escalfor i barregeu-ho amb  les patates.

Separeu les clares i tireu els rovells a la barreja de la patata. Poseu les clares en un bol i bateu fins que les tingueu a punt de neu (podeu usar una batedora elèctrica). Poseu una quarta part de les clares a la massa i després afegiu la resta. Dividiu la barreja en els bols i poseu-los a la safata. Poseu-ho al forn entre uns 20 0 25 minuts, fins que pugi i es dauri. Ho podeu servir amb carn a la planxa i teniu un dinar força original.

soufflçe