Coleslaw

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquí us anoto un plat que a l’any 1979 em va impactar. Els motius van ser els següents: la rapidesa, la simplicitat i el resultat. Ara amb unes altres perspectives crec que és un plat molt sa, molt adequat per a l’estiu i també molt econòmic. He pagat 2,60 € i encara tinc mitja col. Està bé oi?

Ho vaig fer l’any passat, a l’estiu, i avui hem repetit. La col, ha de ser blanca i MOLT TENDRA. Ja sabeu, hi ha cols i cols. Si la col no és bona, us destrossarà el plat.

Després de la propaganda que us faig no dubtareu a provar-lo, oi? Segur que alguna vegada n’heu comprat d’envasada. A tots els establiments comercials en venen. Però si la feu a casa tindreu el goig d’haver-la preparat vosaltres.

A Gran Bretanya la salsa la compraven, s’anomena Salad cream (dressing) de la casa Heinz i és molt bona per a posar a les amanides principalment. La venen en alguns establiments, però costa de trobar. Amb la recepta, que és de la BBC, la salsa queda molt bé. No us faci por la mostassa, que amb les verdures no queda forta.

5/6 racions -20 minuts

El que necessitareu:

  • 1 iogurt natural
  • ½ cullerada de cafè de mostassa
  • 2 cullerades de maonesa
  • ½ col blanca
  • 2 pastanagues
  • 1 ceba tendra

Elaboració:

Barregeu el iogurt, la mostassa i la maonesa en un bol. Després utilitzeu un ratllador (pot ser manual o un robot) i ratlleu la col i les pastanagues. La col la podeu tallar a tires, sense desfer-la feina serà més ràpida. Ratlleu o talleu el més fina possible la ceba. Barregeu totes les verdures al bol i amaniu amb la salsa.

Ho podeu tenir a la nevera fins  a 3 dies.

Paellada (I)

paellada (1) cDSC_0012paell

Per a  primer plat d’estiu és una bona tria fer una paellada. Si ho preferiu en podeu fer més poca quantitat i teniu  un acompanyant per al segon plat, sigui el que sigui, que poseu a taula.  Bé, molts de vosaltres, sobretot si no sou de la Terra Alta, us preguntareu quin plat és aquest. Anem a pams. El carbassó, la patata i la ceba, fregides, conformen un plat 100 % terraltí. Un plat molt d’estiu perquè tradicionalment el carbassó ha estat un producte d’aquesta estació, però que ara en trobem pràcticament tot l’any. L’estacionalitat era el que, segons el meu parer, donava un valor afegit als plats de sempre.

Avui n’hem menjat i estava riquíssima. Així doncs, una petita i humil recomanació: si teniu carbassons a l’hort heu de provar aquest plat deliciós. Si no sou tan afortunats i compreu els carbassons el dia que tingeu previst fer aquest plat, arromangueu-vos, i poseu-lo en pràctica: us agradarà.

4 racions – 30 minuts

El que necessitareu:

  • 2 patates (maques)
  • 2 carbassons (mitjans)
  • 2 cebes (mitjanes)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Elaboració:

Peleu i talleu la ceba a galls fins. Poseu la paella al foc (ha de ser grandeta) i tireu un bon raig d’oli ( si pot ser de la Terra Alta). Quan l’oli estigui calent sofregiu una mica la ceba. Mentrestant peleu les patates i els carbassons i talleu-los a làmines fines (com si féssiu una truita de patates). Incorporeu les patates i els carbassons a la paella i remeneu sovint. Saleu al vostre gust. Continueu remenant i quan estigui tovet ja ho podeu servir.Us ha de quedar una mica confitat.

Recomanarem un bon vi. Tant hi fa blanc com negre, si és del Celler Bàrbara Forés, estarà la mar de bé. Avui hem proposat un plat de la Terra Alta, i el vi ha de ser, naturalment, de la mateixa terra.

Dues cosetes: la paellada rep altres noms a la pròpia Terra Alta, per exemple a Corbera d’Ebre i a la Pobla de Massaluca es diu freginata, a Prat de Comte freginat i a Vilalba dels Arcs sofreginat. Quina riquesa de vocabulari en tant pocs kilòmetres! Pel que fa a variacions… hi ha famílies, a la Terra Alta naturalment, que posen carbassa en comptes de carbassó. El resultat? Boníssim. Es diu igual, paellada.

Si sabeu d’altres noms per aquest plat feu-nos-ho saber! La combinació patata, pebrot vermell i ceba, es fa a Riudoms. Era un plat que es feia al tros, ja que és ràpid i gustós.

paellada (I)a

Espàrrecs de marge amb “salmorejo”

salmorejo

S’acaba la temporada d’espàrrecs, però encara se’n troben. Avui els hem acompanyat amb salmorejo. Mentre hem sortit a caminar n’hem vist. Hem pujat a la Font del Teix, el dia era asolellat, amb un cel blau espectacular. Hem trigat dues hores, passant pel camí que surt a l’esquerra de la carretera. Per tornar hem desfet el camí. Us posem alguna fotografia del paisatge.

4 persones -15 minuts

El que necessitarem:

Elaboració:

En un bol poseu 3 tomàquets (primer els escaldeu per a treure’n la pell), l’all, la sal, un raig d’oli i de vinagre i la torrada de pa i ho tritureu. Poseu els espàrrecs en un planxa, al cap de 2 minuts tombeu-los i quan estiguin cuits tireu una mica de sal i oli. Serviu els espàrrecs calents amb el salmorejo.

Ho podeu servir com a entrant. De segon plat hem menjat canalons casolans.

salmorejo2

Camí a la Font del Teix, Rasquera.

Font del Teix, a Rasquera.

Soufflé de patata i formatge


soufflé

Aquesta és una proposta per a fer un soufflé de patata i formatge. El resultat és prou interessant. Si voleu quedar bé és millor posar-lo en tarrines individuals que puguin anar al forn. La recepta és adaptada i simplificada d’una que mostra la BBC. Si voleu en comptes de posar 2 tipus de formatge en poseu sols un. Nosaltres vam posar Old Amsterdam, un formatge holandés molt saborós i el resultat ens va agradar.

4 persones – 1,15 h

El que necessitareu:

  • 25 g de mantega + la mantega per escampar a les tarrines
  • 3 cullerades de formatge ratllat
  • 400 g de patates, pelades i tallades a trossos
  • 2 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)
  • 150 ml de llet
  • 75 g de formatge ratllat
  • 2 ous
  • 2 clares d’ou

Elaboració:

Esclafeu el forn a 200ºC, posició turbo. Escampeu la mantega pels motllos i escampeu el formatge parmesà. Bulliu les patates en aigua salada durant 10 – 15 minuts, fins que estiguin tendres. Escorreu-les i aixafeu-les.

Foneu la mantega en una paella, tireu la farina i remeneu. Poc a poc afegiu la llet, remenant bé cada vegada que n’afegiu, fins que aconseguiu una salsa suau. Afegiu el formatge, remeneu fins que es fongui. Traieu de l’escalfor i barregeu-ho amb  les patates.

Separeu les clares i tireu els rovells a la barreja de la patata. Poseu les clares en un bol i bateu fins que les tingueu a punt de neu (podeu usar una batedora elèctrica). Poseu una quarta part de les clares a la massa i després afegiu la resta. Dividiu la barreja en els bols i poseu-los a la safata. Poseu-ho al forn entre uns 20 0 25 minuts, fins que pugi i es dauri. Ho podeu servir amb carn a la planxa i teniu un dinar força original.

soufflçe

Patates rostides al forn

patates

Aquesta és una recepta de les que heu de provar. Fa molts anys, més de 30, que la volia fer i la que us mostro a la foto és la segona vegada que la faig. M’han renyat… Per què he esperat tant?

Són coses que passen. Tens molt bon record d’un plat però no et poses a fer-lo. Les patates, a més són tan versàtils: les pots fer fregides, bullides, en puré… Ara els ha tocat el torn a les patates rostides al forn. Us agradaran. Les he acompanyat amb peix per fer una mena d’homenatge al take away per excel·lència a Anglaterra, el fish and chips i inspirant-me amb La cuina violeta, un bloc que potser ja coneixeu.

1 hora – 6 persones

El que necessitareu:

  • 1 kg de patates
  • 50 g de mantega salada
  • Sal
  • Pebre negre

Elaboració: 

Poseu aigua a escalfar en una olla. Peleu i renteu les patates i talleu-les a trossos mitjans (com si féssiu la verdura). Quan l’aigua estigui bullint tireu la sal i les patates.  Heu de tenir-les bullint de 8 a 10 minuts. Mentrestant, haureu engegat el forn. Escorreu bé les patates i poseu-les en una safata que pugui anar al forn. Tireu el pebre negre  i la mantega a sobre i poseu-les al forn. De tant en tant tombeu-les ja que us han de quedar daurades de totes bandes per un igual. Necessitareu almenys una mitja horeta. No us han de quedar sobtades

Veureu que us quedaran tendres de dins i cruixents de fora. Hi ha variacions; per exemple poseu l’oli d’un rostit que us hagi sobrat i tindran molt gustet.  Aquestes patates es fan a la Gran Bretanya, les serveixen amb pèsols i un rostit els dia de festa.

patates

Faves a la catalana (d’una altra manera)

favescatalana

Sempre he fet les faves de la mateixa forma, però fer-les d’una altra manera és enriquiment. Aquesta recepta és de cullera i la veritat és que queden molt bones. Queden d’un color molt maco. La recepta és de La cuina catalana de Jaume Fàbrega, de l’editorial Isard, una col·lecció que és molt útil i les receptes estan molt ben explicades.

4 persones – 1 hora

El que necessitareu:

  • 2,15 Kg de faves aproximadament (sense desgranar)
  • 4 botifarres negres tallades a rodanxes
  • 4 talls de cansalada no gaire gruixuts, tallada a trossets
  • 2 o 3 cebes tendres
  • 2 alls (poden ser tendres, aleshores els trixareu)
  • Sal
  • Oli d’oliva verge extra
  • llorer i farigola

Elaboració:

En una cassola rostiu la cansalada i la botifarra amb els alls, la ceba tallada a galls. No cal que la ceba agafi color. Poseu el llorer i la farigola. Afegiu les faves i cobriu-les d’aigua o de brou i coeu-les al vapor fins que estiguin a punt (amb uns 25 minuts en tindreu prou).

Per fer aquestes faves el millor és que manteniu l’olla tapada i no remeneu simplement sacsegeu la cassola. També hi podeu tirar un gotet de vi blanc o de vi ranci. Penseu que és un plat de primavera i que de seguida s’acaben!

Patates farcides

Era codina des pairs-sénhers dera Val d’Aran és un llibre de cuina que m’acaben de regalar! Du una recepta que me n’ha recordat una que menjàvem a casa de petits, les patates farcides. En aranés les truhés farcides de carn són com les expliquem a sota.
patates farcides

4 persones – 1 h.

El que necessitareu:

  • 2 patates per persona (de tamany mitjà)
  • 1/4 de Kg de carn picada de vedella
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Per la salsa: Sal, pebre, oli, ceba i tomàquets trinxats, 1 got de brou i un got de vi blanc

Elaboració:

Peleu i renteu les patates. Partiu les patates per la meitat i buideu-les amb una cullereta especial. A banda coeu la carn picada en una paella amb oli. Quan la carn estigui llesta farciu les patates. En una paella feu un sofregit amb tots els ingredients de la salsa. Poseu les patates en una cassola i a sobre la salsa. S’han de coure durant 30 minuts. Abans feu una picada d’alls i julivert.

La gràcia d’aquest plat és que no ha de bullir ràpidament. Les patates s’han de bullir poc a poc.

papatesfarcides

Pèsols amb pernil salat

pèsols

Pèsols per dinar…. Avui intentem recuperar una recepta que menjava de petita i que de tant en tant he anat fent. Els pèsols sempre m’han agradat molt tot i que són una mica calòrics. Durant la primavera és un plaer menjar-los de la manera que us expliquem o en truita.

3  racions – 30 minuts

El que necessitareu: 

  • 1 Kg de pèsols frescos
  • 2 tomàquets naturals madurs
  • 1 ceba ratllada (si ho preferiu poseu-la tendra)
  • 2 o 3 grans d’all
  • 100 g de pernil salat tallat a trossets
  • 1/4 de l de brou vegetal (pot ser de les verdures del dia anterior)
  • Oli d’oliva verge extra
  • sal i pebre negre
  • 1 manat de farigola 

Elaboració:

En una cassola amb oli posareu uns alls pelats. Els daurareu i afegireu la ceba i el manat de farigola lligat amb un cordill fi. Talleu el pernil a trossets i incorporeu-lo al sofregit. Ratlleu les tomàquets i afegiu-los a la cassola. Tireu una mica de pebre  (sal no cal si utilitzeu un brou fluixet). Aneu remenant la cassola que tindreu a un foc suau. A banda desgranareu els pèsols i els reservareu. Quan el sofregit estigui cuit, afegiu els pèsols i doneu uns tombs. Al cap d’un minuts tireu el brou vegetal (si us corre pressa podeu escalfar-lo prèviament) o si no en teniu aigua. Deixeu-ho coure uns minuts més i ja podeu apagar el foc. Serviu el plat calent. De segon plat podeu filet de tocino a la planxa.

pèsols amb pernil

Faves a la catalana

faves catalana

Més records. Aquesta recepta és del primer llibre de cuina, o potser el segon, que vaig comprar. Ja fa uns quants anyets d’això. Parlo del llibre Cuina catalana, de Carme Nicolau, un llibre de l’any 1971. Jo me’l devia comprar uns onze o dotze anys més tard. És un llibret curtet i que soluciona problemes. No hi ha mesures, és d’una època que s’entenia que les coses, els menjars millor dit, es podien fer a ull. De fet encara es pot, en la majoria dels casos. Bé d’aquest llibret vaig treure la recepta de les faves a la catalana que us adapto tot seguit, però per facilitar la feina us poso les mesures.  Si voleu podeu fer plat únic. A mi sempre m’ha anat mot bé la recepta perquè bullo les faves el dia abans, l’endemà les escorro, trio la ceba i a la cassola sofregeixo la cansalada i la botifarra negra. I així podem dinar com a reis!

4 persones – 1 hora

El que necessitareu:

favescatalana

Elaboració:

Peleu les faves i netegeu-les. Ompliu una olla amb aigua i quan estigui bullint tireu les faves i una ceba tendra. Deixeu-les bullir una mitja hora (el temps variarà segons el tendres i la grandària).

Acabat, les escorreu bé i traieu la ceba. En una cassola, poseu oli d’oliva de bona qualitat i afegiu la cansalada i poc després la botifarra negra tallada a trossets petits. Quan tot sigui cuit tireu les faves i aneu-les tombant amb compte perquè no se us desfaci la botifarra fins que al cap d’uns minuts estiguin sofregides. Ja ho veureu com no us en quedarà cap.

Espàrrecs de marge amb vinagreta

Espàrrec monumental. Llapis nou de trinca

Espàrrec monumental. Llapis nou de trinca

espàrrecsmargevinagreta

Avui he sortit a caminar. Encara hi havien espàrrecs. He canviat de “ruta” i n’he trobat de ben dobles. Com els que podeu veure a les fotografies…  Eren quasi tan dobles com un llapis. Ho podeu observar a la foto. He pensat que ja n’hi havia prou de truita d’espàrrecs i m’he inventat una recepta. Continueu llegint i veureu el que.

2 persones -15 minuts

El que necessitareu:

  • 1 manat d’espàrrecs de marge
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Pebre negre
  • Vinagre

Elaboració:

Talleu els espàrrecs de la mateixa mida. Ja ho veureu, quan la tija és llenyosa ja no el podreu aprofitar. Ompliu una olla d’aigua i tireu-hi una polset de sal. Quan l’aigua bulli tireu els espàrrecs que haureu netejat. A banda, en un pot de vidre que tingui tapa tireu oli, sal, pebre negre i una miqueta de vinagre. No poso les mides exactes perquè     cal adapatar els gustos de cadascú. Recomano que no us animeu amb el vinagre… Si domina malament. Sacseu el pot tancat i veureu com se us lliga la vinagreta.  Si ho preferiu ho podeu fer amb  una ampolla petita. El resultat és el mateix, però amb l’avantatge següent: podeu guardar la vinagreta uns dies. Només cal que torneu a sacsar el pot. Passats uns minuts, dependrà del gruix dels espàrrecs,  escorreu-los bé i  poseu-los en un plat pla i tireu la vinagreta al vostre gust. Ja podeu servir!

Avui hem fet aquest plat abans de dinar. Ha resultat exquisit!

La vinagreta és molt útil i té múltiples variacions. Feu servir la vostra pròpia creativitat: podeu afegir all i julivert, o mostassa, o substituir el vinagre per llimona.

NOTA: Al Libre de Sent Soví apareix un amaniment semblat per a uns espàrrecs bullits: posen oli i vinagre (pàgina 143, recepta Qui parla d’altra manera com sa deuen aparellar e manjar espàrechs). Llibre annònim del segle XIV. Jo em creia que me l’havia inventat… Doncs no, és de tota la vida. El llibre conté 4 receptes d’espàrrecs, un producte resultant de la recol·lecció. A la recepta diu que els heu de bullir en una cassola amb sal i abans els heu de lligar amb un fil. S’hi tira oli i, si agrada, vinagre.

esparrecsmargevinagreta2