Povet de la neu a Arnes (Terra Alta)

???????????????????????????????OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Arnes té un pou de neu molt prop de la vila. La foto de dalt mostra l’entrada i la de baix la volta del pou. Actualment s’ha museïtzat i es visita. Té 18 m. de diàmetre i una alçada considerable. Els pous de neu sembla que es construïen a partir de 600 m d’altitud. Existeixen pous de neu des del selge XVI fins a finals del segle XIX o a inicis del segle XX i es van abandonar progressivament per l’aparició del gel artificial.

D’aquestes construccions podem deduir que existia un comerç del gel molt important. Aquest es transportava de nit perquè no es perdés tanta càrrega i si bufava vent càlid es suspenia la tramesa. Es calcula que un 20% es perdia durant el seu transport.

Es conserven pous de gel com aquest pel Matarranya i el Baix Aragó així com en la comunitat valenciana. D’altra manera no entendríem la tradició dels granissats i de les orxates tan preuats a l’estiu!

Ara refredem els aliments i begudes còmodament a les nostres neveres però en un passat proper els pares i avis havien de comprar gel per a fer algunes festes o celebracions. El gel també s’usaba per finalitats terapèutiques.

Durant l’hivern s’emmagatzemava el gel i s’anava extraient durant tot l’any fins a l’estiu. Quan estava buit es netejava i es preparava per a l’arribada de més neu. Aquesta s’atapia i se solidificava. Sovint eren llocs vigilats per evitar robatoris.

Alguns pous de gel més petits (d’uns 2 metres de diàmetre) es trobaven en algunes cases, d’altres de més grans pertanyien a l’església. Se sap que alguns es van predre durant la desamortització del segle XIX.

Per més informació podeu anar aquí.

Paellada (I)

paellada (1) cDSC_0012paell

Per a  primer plat d’estiu és una bona tria fer una paellada. Si ho preferiu en podeu fer més poca quantitat i teniu  un acompanyant per al segon plat, sigui el que sigui, que poseu a taula.  Bé, molts de vosaltres, sobretot si no sou de la Terra Alta, us preguntareu quin plat és aquest. Anem a pams. El carbassó, la patata i la ceba, fregides, conformen un plat 100 % terraltí. Un plat molt d’estiu perquè tradicionalment el carbassó ha estat un producte d’aquesta estació, però que ara en trobem pràcticament tot l’any. L’estacionalitat era el que, segons el meu parer, donava un valor afegit als plats de sempre.

Avui n’hem menjat i estava riquíssima. Així doncs, una petita i humil recomanació: si teniu carbassons a l’hort heu de provar aquest plat deliciós. Si no sou tan afortunats i compreu els carbassons el dia que tingeu previst fer aquest plat, arromangueu-vos, i poseu-lo en pràctica: us agradarà.

4 racions – 30 minuts

El que necessitareu:

  • 2 patates (maques)
  • 2 carbassons (mitjans)
  • 2 cebes (mitjanes)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Elaboració:

Peleu i talleu la ceba a galls fins. Poseu la paella al foc (ha de ser grandeta) i tireu un bon raig d’oli ( si pot ser de la Terra Alta). Quan l’oli estigui calent sofregiu una mica la ceba. Mentrestant peleu les patates i els carbassons i talleu-los a làmines fines (com si féssiu una truita de patates). Incorporeu les patates i els carbassons a la paella i remeneu sovint. Saleu al vostre gust. Continueu remenant i quan estigui tovet ja ho podeu servir.Us ha de quedar una mica confitat.

Recomanarem un bon vi. Tant hi fa blanc com negre, si és del Celler Bàrbara Forés, estarà la mar de bé. Avui hem proposat un plat de la Terra Alta, i el vi ha de ser, naturalment, de la mateixa terra.

Dues cosetes: la paellada rep altres noms a la pròpia Terra Alta, per exemple a Corbera d’Ebre i a la Pobla de Massaluca es diu freginata, a Prat de Comte freginat i a Vilalba dels Arcs sofreginat. Quina riquesa de vocabulari en tant pocs kilòmetres! Pel que fa a variacions… hi ha famílies, a la Terra Alta naturalment, que posen carbassa en comptes de carbassó. El resultat? Boníssim. Es diu igual, paellada.

Si sabeu d’altres noms per aquest plat feu-nos-ho saber! La combinació patata, pebrot vermell i ceba, es fa a Riudoms. Era un plat que es feia al tros, ja que és ràpid i gustós.

paellada (I)a

Canuts de crema

Canuts

12 -14 persones – 1 hora

Aquest és un postre tradicional d’alguns pobles de la Terra Alta, sobretot de Corbera d’Ebre, i de la Ribera d’Ebre. El més important és farcir els canuts de crema (també podeu posar trufa o nata) poc abans de menjar-vos-els perquè tendeix a estovar la pasta.

El que necessitareu:

  • 100 ml d’oli d’oliva verge 
  • 100 ml de llet 
  • 1 rovell d’ou
  • 100 g de sucre
  • 300 g de farina (aproximadament)

Elaboració: 

En un bol tireu l’oli, la llet el sucre i el rovell d’un ou. Un cop mesclat afegiu-hi la farina i pasteu-ho fins que us quedi una massa ben tova i fina. Si convé afegiu més farina. No hi ha un pes específic (la recepta tradicional diu la farina que admeti). Us ha de quedar una pasta semblant a la de les casquetes (o pastissets). Feu boletes i aneu-les aplanant amb el corró (podeu utilitzar una ampolla) de manera que us quedi una capa ben fina. Aneu enrollant la massa en unes canyes d’uns 8 o 10 cm de llarg. A part escalfeu l’oli abundant en una paella i fregiu els canuts amb les canyes a dins fins que es daurin. Quan s’hagin fregit passeu-los per sucre i quan s’hagin refredat traieu-los de les canyes. Farciu els canuts de crema (recordeu farciu-los poc abans de menjar-vos-els). Amb aquestes mesures us en sortiran uns 15, depenent del gruix dels canuts. Han de ser més aviat prims.

Al Priorat a un postre semblant en diuen canyes (Priorat a taula, de M. Pi.).

canuts1

Abadejo amb olives verdes trencades

bacallà

– Bacallà…

– Va callar i no va dir res!

Aquesta és la resposta que ens donaven quan de petits protestavem quan ens posaven a taula un plat de bacallà. Després “vam tenir la sort” que el bacallà va pujar de preu i ja no ens en posaven tant sovint. La recepta que us presento és d’allò més simple i més ràpida de fer. Proveu-ho si no coneixeu el plat! Ja direu el què!

3 / 4 racions -30 minuts

El que necessitareu:

  • 400 g d’abadejo esqueixat
  • 4 o 5 tomàquets mitjans madurs
  • 2 cebes tendres
  • Un grapat d’olives verdes trencades
  • Sucre
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Elaboració:

Heu de tenir el bacallà remullat i esqueixat prèviament –canvieu l’aigua dues vegades i tingueu el bacallà a la nevera fins que el cuineu. Poseu oli d’oliva en una paella o cassola mitjana i quan el tingueu calent tireu-hi les cebes trinxades i sofregiu-les. Afegiu el bacallà ben escorregut i remeneu-lo de tant en tant. Incorporeu el tomàquet natural triturat i, si voleu, una culleradeta de sucre –podeu partir els tomàquets per la meitat i ratllar-los o bé escaldar-los i pelar-los. Tot seguit tireu un grapat d’olives trencades que haureu escaldat. Doneu uns tombs i ja ho podeu servir.

Aquest plat i d’altres semblants els trobareu al llibre La cuina de la Terra Alta. El podeu servir per sopar com plat únic o per dinar amb un plat de verdura al davant, ja que és un plat de sucar pa.

Fideus a la cassola

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

4 racions – 40 minuts

El que necessitareu:

  • 1/2 Kg de costella de tocino tallada a trossets (2 cm.)
  • 250 g de fideus gruixuts foradats pel mig
  • ¼ de Kg de tomàquets madurs
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Un grapat d’olives verdes trencades
  • 1/2 l de brou vegetal

Elaboració:

En una cassola amb oli tireu la costella de tocino i doneu uns tombs, fins que es dauri una miqueta. Ratlleu el tomàquet i tireu-lo a la cassola. Sofregiu bé el tomàquet i aneu remenant. Quan tingueu el sofregit a punt tireu el brou (si voleu podeu posar aigua). A banda doneu un bull a les olives verdes trencades per treure-hi la fortor i incorporeueu-les a la cassola. Afegiu els fideus que amb uns 10 minuts com a màxim tindreu cuits.

Aquest és un plat que  a banda de ser típic a la Terra Alta es fa a molts llocs  de Catalunya, però indubtablement el que fa la recepta més terraltina són les olives verdes trencades. Funciona molt bé com a plat únic. Que vagi de gust!

Sardineta escabetxada

sardinetaescabetx1sardinetaescabetx

30 minuts

El que necessitareu:

  • 1/2 kg de sardines
  • 3 gotets d’oli d’oliva verge extra
  • 1 gotet de vinagre blanc
  • 1cabeça d’alls
  • 2 fulles de llorer
  • 1 cullerada de cafè de pebre roig
  • Sal

Elaboració:

Traieu el cap i la ventresca a les sardines, poseu-les en un colador i renteu-les al vostre gust.  Agafeu una cassola de terra  i poseu-hi les sardines ben planes. Tireu-hi l’oli, el vinagre blanc, el llorer i la cabeça d’alls pelats.

Escampeu el pebre roig damunt les sardines (sardinetes a la Terra Alta) i poseu la cassola al foc. Deixeu-ho bullir uns 10 minutets, a foc lent.

Us podeu menjar  les sardines acabades de fer, fredes, però són mes bones si les deixeu reposar.

Aquesta recepta es típica de la Terra Alta. Podeu menjar les sardines amb pa amb tomàquet.

sardineta

Clotxa

Clotxa

4 racions – 30 min.      bflag Instructions in English below.

El que necessitareu:

Elaboració:

Escaliveu els tomàquets i les arengades al  grill, o a la brasa, si esteu al camp. Si us agraden els alls podeu escalivar també unes cabeces d’alls. Prepareu el pa, per a fer-ho el dividiu en dues meitats, després n’agafeu una i la  buideu per la part de la molla tot fent un forat en forma de falca de manera que tota la molla  us surti en un sol tros. Guardeu-la. Peleu  els tomàquets i esmicoleu-los.

Netegeu les sardines, tot traient les espines, el  cap i les escates, i feu- les a bocins, el més petits possibles. Barregeu-les amb els tomàquets  que heu triturat. Agafeu els trossos de pa i ompliu-los amb els tomàquets i les arengades  a cullerades repartint-ho a parts iguals. Si us  agraden els alls, els despreneu de la seva pela i poseu-ne uns quants dins de la clotxa, segons el vostre gust. Amaniu la clotxa tirant-hi oli d’oliva, més aviat abundant. Tapeu el pa amb la molla que  heu apartat prèviament, de manera que encaixi i s’amari de l’oli i el tomàquet. Si sou a l’aire lliure poseu la clotxa un moment a les brases perquè es torri una mica. Si sou a casa ho podeu posar al grill i ja ho podeu servir.

Si en voleu saber més coses podeu anar aquí.

You will need:

  • 2 loafs of bread
  • 4 herrings
  • 8 tomatoes
  • Extra virgin olive oil
  • 1 bulb of garlic (optional)

Instructions:

Grill the tomatoes and herrings on the grill. You can also grill a bulb of garlic. Cut the bread into two halves. Take a half and empty the inner part. Make a wedge-shaped hole so the whole crumb comes out in one piece. Keep apart. Peel the tomatoes and chop them on a plate or a bowl with a pair of scissors.

Clean the herrings, removing the spines, the head and scales, and cut them into pieces. Mix with the tomatoes. Take the pieces of bread and fill them with tomatoes and herrings in tablespoons it in equal parts. If you like garlic, peel it and put several cloves inside the clotxa, according to your taste. Season the clotxa adding plenty of extra virgin olive oil.

Cover the bread with the crumb you prepared previously, so it fits and soaks the tomato and the olive oil. You can eat it toasted.

clotxa2

Bunyols de bacallà

croquetes_bacallà

El que necessitareu:

  • 300 g de bacallà esqueixat
  • 2 ous
  • 150 g de farina
  • All i julivert
  • 1 culleradeta de llevat en pols (tipus Royal)
  • Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

Dessaleu el bacallà (canviar l’aigua dues vegades en dos dies).  Separeu els rovells de les clares. Bateu les clares a punt de neu (heu de tombar el bol i no us ha de caure la clara). Amb la farina, els rovells, una mica d’aigua i el llevat prepareu una pasta clara, com una crema. Afegiu-hi el bacallà i una picada d’all i julivert.  Barregeu-ho bé i afegiu-hi la clara a punt de neu. En una paella amb oli ben calent aneu tirant cullerades per a fer els bunyols. Deixeu-los enrossir i tombeu-los. Quan estiguin rossos poseu-los en un plat.

Recepta extreta del llibre “La cuina de la Terra Alta”

Paellada o freginata

paellada 017

4 racions – 30 minuts

El que necessitareu:

  • ½ Kg de patates
  • ½ Kg de carbassa
  • ¼ Kg de ceba
  • Oli d’oliva verge i sal

Elaboració:

Peleu les patates i la carbassa i talleu-ho a làmines fines. Peleu i talleu la ceba fina. Poseu una paella al foc i tireu-hi un bon raig d’oli. Quan l’oli estigui calent tireu-hi les verdures. Aneu remenant tota l’estona. Tireu un pols de sal. Quan les verdures estiguin toves apagueu el foc i serviu. Aquest plat el podeu convertir en un bon acompanyament de la carn a la planxa. A la Terra Alta hi ha una variació; consisteix en substituir la carbassa pel carbassó. Al Matarranya també existeix aquest plat i l’anomenen xirigol; posen patata, ceba i carbassó. A Riudoms substitueixen la carbassa pel pebrot. Proveu-ho!

Algú sap alguna variació d’aquest plat tradicional?

Elaborat a partir del llibre La cuina de la Terra Alta.