The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2014 annual report for this blog.
Here’s an excerpt:
A New York City subway train holds 1,200 people. This blog was viewed about 7,000 times in 2014. If it were a NYC subway train, it would take about 6 trips to carry that many people.
Arnes té un pou de neu molt prop de la vila. La foto de dalt mostra l’entrada i la de baix la volta del pou. Actualment s’ha museïtzat i es visita. Té 18 m. de diàmetre i una alçada considerable. Els pous de neu sembla que es construïen a partir de 600 m d’altitud. Existeixen pous de neu des del selge XVI fins a finals del segle XIX o a inicis del segle XX i es van abandonar progressivament per l’aparició del gel artificial.
D’aquestes construccions podem deduir que existia un comerç del gel molt important. Aquest es transportava de nit perquè no es perdés tanta càrrega i si bufava vent càlid es suspenia la tramesa. Es calcula que un 20% es perdia durant el seu transport.
Es conserven pous de gel com aquest pel Matarranya i el Baix Aragó així com en la comunitat valenciana. D’altra manera no entendríem la tradició dels granissats i de les orxates tan preuats a l’estiu!
Ara refredem els aliments i begudes còmodament a les nostres neveres però en un passat proper els pares i avis havien de comprar gel per a fer algunes festes o celebracions. El gel també s’usaba per finalitats terapèutiques.
Durant l’hivern s’emmagatzemava el gel i s’anava extraient durant tot l’any fins a l’estiu. Quan estava buit es netejava i es preparava per a l’arribada de més neu. Aquesta s’atapia i se solidificava. Sovint eren llocs vigilats per evitar robatoris.
Alguns pous de gel més petits (d’uns 2 metres de diàmetre) es trobaven en algunes cases, d’altres de més grans pertanyien a l’església. Se sap que alguns es van predre durant la desamortització del segle XIX.
Per més informació podeu anar aquí.
L’ajuntament d’Arnes és la joia d’aquesta població terraltina. La casa de la vila d’Arnes es considera una de les edificacions civils més interessants del Renaixement català. Es construí el 1584 de la mà de Joan de Vilanova, mestre d’obres i veí de la vila de Queretes.
Destaca un ampli pòrtic de tres arcades de mig punt que servia de llotja per a mercat. De la planta noble destaquen les finestres amb llinda rematades amb uns bonics frontons. La planta superior es troba envoltada per una galeria de petites finestres obertes. A la part superior sobresurt una gran cornisa que protegeix la construcció. Els pisos estan delimitats per unes discretes motllures que trenquen la monotonia i decoren el conjunt. El material utilitzat és la pedra tallada en carreus de mides semblants.
El tret diferencial d’aquest ajuntament és que és exempt.
Ajuntament de Vall-de-Roures.
L’Ajuntament de Vall-de-Roures. La part posterior està unida a la muralla. Aquest és un dels millors ajuntaments de la zona. La ciutat és la capital de la comarca del Matarranya.
De la Terra Alta i la comarca del Matarranya sobresurten els Ajuntaments. Aquest és un exemplar molt interessant si considerem que la població no és gran. Germà dels Ajuntaments d’Horta de Sant Joan i d’Arnes a la Terra Alta i d’una colla de la comarca del Matarranya. Hi ha la ruta de les presons… i podeu seguir la ruta de les cases de la vila.
Bassa de la Vall del Tormo al Matarranya (Balsa de San Roque).
Coneixeu la comarca del Matarranya? Aquí us envio unes imatges recollides diumenge. Aquesta pertany a la Vall del Tormo. Si voleu més informació sobre aquesta interessant Bassa cliqueu aquí.
4 / 5 persones – 1,15 h.
Aquest és un plat que vam conèixer a Lleó, al barrio húmedo. En un restaurant on ens van asseure al segon pis. Molt endreçat i on vam menjar la mar de bé (fèiem el camí de Sant Jaume i es porta bona gana). Aquest plat, popularitzat per Arzak, és molt fàcil de fer. Ell utilitza un altre peix, el cabratxo, que és molt saborós. A Catalunya també es pot trobar, però nosaltres hem posat lluç fresc i queda molt suau. Per altra banda el pastís de peix és un plat força tradicional.
El que necessitareu:
Elaboració:
Sofregiu els tomàquets naturals (els podeu ratllar o bé escaldar i treure’n la pell i triturar-los amb la batedora o amb les tisores). A banda feu un brou amb un porro, dues pastanagues, una fulla de llorer i el lluç. Saleu al vostre gust i tireu un raig d’oli. Amb uns 20 minuts tindreu un brou de peix que haureu d’escórrer per a separar el lluç. Guardeu el brou de peix per un altre plat.
Trieu el peix de les espines i la pell i feu-lo a trossets perquè quan us mengeu el pastís trobeu els trossets. En un bol bateu els ous i afegiu la crema de llet i la salsa de tomàquet. Remeneu o, si ho preferiu, passeu la batedora. Quan ho tingueu ben barrejat afegiu el peix. Poseu el contingut en un motlle que haureu folrat amb paper d’alumini o cobert amb una mica de mantega. Ho posareu al forn uns 40 minuts a 200°C. Quan s’hagi refredat ho desemmotlleu i ho poseu en una plata. Ho servireu amb unes torrades i maonesa.
Pot ser un entrant o un plat principal, a nosaltres ens agrada per a compartir ja que molta quantitat cansa. Per aquest plat poseu un vi blanc de Bàrbara Forés ben fresquet, us farà gaudir millor del plat.
Aquest plat el vaig conèixer a la revista El Mueble, ja fa més de 25 anys. El vaig posar en pràctica perquè em va semblar prou senzill. Proveu-ho sempre queda bé i podeu jugar amb els elements bàsics. Poseu posar carn o peix a trossets o altres verdures. No pot faltar l’arròs, clar!
Avui l’he fet a dinar i ha tingut prou èxit, ja que és un plat que feia anys i panys que no feia….
3 racions – 30 minuts
El que necessitareu:
Elaboració:
En una olla poseu aigua salada a bullir. Quan estigui bullint tireu l’arròs, escorreu-lo i passeu-lo per aigua. Reserveu. A banda en una paella gran sofregiu la ceba ratllada o tallada ben fineta. Doneu tombs i tireu els pèsols. Al cap de 10 minuts, quan la ceba s’hagi fos, afegiu l’arròs i doneu uns tombs. En una paella feu una truita a la francesa. Talleu la truita a tires fines i afegiu a l’arròs. Quan estigui quasi a punt tireu les cues de gambes.
De segon plat podeu posar unes rodanxes lluç fresc arrebossat. Tot plegat ho podeu regar amb vi LaFarineraVins de Rasquera, que comercialitza unes garrafetes de vi negre de 2 litres que estan la mar de bé, si tenim en compte la relació qualitat preu.
De postres escauria bé un geladet, si us queda encara un racó. Que vagi de gust!
Aquí us anoto un plat que a l’any 1979 em va impactar. Els motius van ser els següents: la rapidesa, la simplicitat i el resultat. Ara amb unes altres perspectives crec que és un plat molt sa, molt adequat per a l’estiu i també molt econòmic. He pagat 2,60 € i encara tinc mitja col. Està bé oi?
Ho vaig fer l’any passat, a l’estiu, i avui hem repetit. La col, ha de ser blanca i MOLT TENDRA. Ja sabeu, hi ha cols i cols. Si la col no és bona, us destrossarà el plat.
Després de la propaganda que us faig no dubtareu a provar-lo, oi? Segur que alguna vegada n’heu comprat d’envasada. A tots els establiments comercials en venen. Però si la feu a casa tindreu el goig d’haver-la preparat vosaltres.
A Gran Bretanya la salsa la compraven, s’anomena Salad cream (dressing) de la casa Heinz i és molt bona per a posar a les amanides principalment. La venen en alguns establiments, però costa de trobar. Amb la recepta, que és de la BBC, la salsa queda molt bé. No us faci por la mostassa, que amb les verdures no queda forta.
5/6 racions -20 minuts
El que necessitareu:
Elaboració:
Barregeu el iogurt, la mostassa i la maonesa en un bol. Després utilitzeu un ratllador (pot ser manual o un robot) i ratlleu la col i les pastanagues. La col la podeu tallar a tires, sense desfer-la feina serà més ràpida. Ratlleu o talleu el més fina possible la ceba. Barregeu totes les verdures al bol i amaniu amb la salsa.
Ho podeu tenir a la nevera fins a 3 dies.
Per a primer plat d’estiu és una bona tria fer una paellada. Si ho preferiu en podeu fer més poca quantitat i teniu un acompanyant per al segon plat, sigui el que sigui, que poseu a taula. Bé, molts de vosaltres, sobretot si no sou de la Terra Alta, us preguntareu quin plat és aquest. Anem a pams. El carbassó, la patata i la ceba, fregides, conformen un plat 100 % terraltí. Un plat molt d’estiu perquè tradicionalment el carbassó ha estat un producte d’aquesta estació, però que ara en trobem pràcticament tot l’any. L’estacionalitat era el que, segons el meu parer, donava un valor afegit als plats de sempre.
Avui n’hem menjat i estava riquíssima. Així doncs, una petita i humil recomanació: si teniu carbassons a l’hort heu de provar aquest plat deliciós. Si no sou tan afortunats i compreu els carbassons el dia que tingeu previst fer aquest plat, arromangueu-vos, i poseu-lo en pràctica: us agradarà.
4 racions – 30 minuts
El que necessitareu:
Elaboració:
Peleu i talleu la ceba a galls fins. Poseu la paella al foc (ha de ser grandeta) i tireu un bon raig d’oli ( si pot ser de la Terra Alta). Quan l’oli estigui calent sofregiu una mica la ceba. Mentrestant peleu les patates i els carbassons i talleu-los a làmines fines (com si féssiu una truita de patates). Incorporeu les patates i els carbassons a la paella i remeneu sovint. Saleu al vostre gust. Continueu remenant i quan estigui tovet ja ho podeu servir.Us ha de quedar una mica confitat.
Recomanarem un bon vi. Tant hi fa blanc com negre, si és del Celler Bàrbara Forés, estarà la mar de bé. Avui hem proposat un plat de la Terra Alta, i el vi ha de ser, naturalment, de la mateixa terra.
Dues cosetes: la paellada rep altres noms a la pròpia Terra Alta, per exemple a Corbera d’Ebre i a la Pobla de Massaluca es diu freginata, a Prat de Comte freginat i a Vilalba dels Arcs sofreginat. Quina riquesa de vocabulari en tant pocs kilòmetres! Pel que fa a variacions… hi ha famílies, a la Terra Alta naturalment, que posen carbassa en comptes de carbassó. El resultat? Boníssim. Es diu igual, paellada.
Si sabeu d’altres noms per aquest plat feu-nos-ho saber! La combinació patata, pebrot vermell i ceba, es fa a Riudoms. Era un plat que es feia al tros, ja que és ràpid i gustós.
Homo culinarius és una espècie d'homínids a qui els agrada cuinar i parlar de tot lo relacionat amb el món de la cuina. Jo en sóc un d'ells. En aquest bloc gastronòmic vull plasmar la meva afició per la cuina i recopilar algunes de les meves elaboracions culinàries. M'interessa sobretot la cuina mediterrània, senzilla i sense pretensions. Em motiva el fet que la cuina sigui una activitat agraïda, tant per a un mateix com per als altres. Espero que us agradi. Bon profit. Buen provecho. Bon appétit. Buon appetito. Guten appetit. Enjoy your meal.
El blog amb receptes de cuina fàcils i amb idees per menús "take away"
menjar i beure a la cuina d'uns fatarelluts
Food, Recipes, and Photography
When you own over 100 cookbooks, it is time to stop buying, and start cooking. This site chronicles a cookbook collection, one recipe at a time.
...celebrating simple food
Un bloc de cuina
Un bloc de cuina
posarcullerada 